Avui hem fet el comiat dels meus alumnes.
Han acabat la primària.
Ha estat un dia carregat d'emocions.
Companys d'escola, mares, pares, germans i mestres.
Homenatge, festa i comiat.
Desitjos. Esperances.
Que tinguin sort i que la vida els doni un camí ben llarg.
Un nus a la gola m'ennuega.
Núvol de paraules, dedicatòria, cançó i poema d'una mestra que se'ls estima i que els trobarà a faltar.
Un nus a la gola m'ennuega.
Núvol de paraules, dedicatòria, cançó i poema d'una mestra que se'ls estima i que els trobarà a faltar.
Tots els petits
Tots els petits, nens i nenes,
encara no passen penes
s’estimen com germans!
Per això el que em fa més ràbia
és que fugin de la gàbia
i que un dia es facin grans!.
(...)
Però mireu com malhaja!
Nen o nena, el gest assaja
d’un adult tot ple d’afanys,
i com diu, fent ballmanetes
o posant-se de puntetes:
“Aviat tindré tretze anys”.
Perdoneu la meva queixa,
nois i noies!
Heu de créixer
si pot ser sense retard!
El món ja us espera
i us passarà la bandera.
(Pere Quart, fragment)