Seguidores

18 de junio de 2011

Que tingueu sort i que la vida us doni un camí ben llarg

Avui hem fet el comiat dels meus alumnes.
Han acabat la primària. 
Ha estat un dia carregat d'emocions.
Companys d'escola, mares, pares, germans i mestres.
Homenatge, festa i comiat.
Desitjos. Esperances.
Que tinguin sort i que la vida els doni un camí ben llarg.
Un nus a la gola m'ennuega.
Núvol de paraules, dedicatòria, cançó i  poema d'una mestra que se'ls estima i que els trobarà a faltar.

Tots els petits
Tots els petits, nens i nenes,
encara no passen penes
s’estimen com germans!
Per això el que em fa més ràbia
és que fugin de la gàbia
i que un dia es facin grans!.
(...)
Però mireu com malhaja!
Nen o nena, el gest assaja
d’un adult tot ple d’afanys,
i com diu, fent ballmanetes
o posant-se de puntetes:
“Aviat tindré tretze anys”.

Perdoneu la meva queixa,
nois i noies!
Heu de créixer
si pot ser sense retard!
El món ja us espera
i us passarà la bandera.

(Pere Quart, fragment)